Anunci Publicitarispot_img
PersonalManuel Mas: el desig de transformar la ciutat

Manuel Mas: el desig de transformar la ciutat

spot_img

Jordi Carbonell, metge, escriptor i caricaturista mataroní, escriu la secció ‘Mataronins singulars’, un espai de biografies sobre mataronins destacats

Un text de: Jordi Carbonell, metge, cirurgià, caricaturista i escriptor mataroní

En Manuel Mas i Estela ha estat l’alcalde de Mataró durant 21 anys, un període en el qual es va transformar radicalment la ciutat. D’acord que 21 anys d’alcaldia és molt de temps i, si se’n tenen ganes, es poden fer moltes coses. En Mas ho va voler i les va fer.

Va néixer a Cabrils el 10 de març del 1948. Al cap de pocs anys es va traslladar a viure a Mataró on hi va estudiar la primària i el batxillerat amb els “Hermanos Maristes”, sembla que amb molt bones notes. Tot seguit es va llicenciar en Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona.

Des de molt jove es va interessar per la política i el cooperativisme. Va entrar a formar part de la Unió de Cooperadors (UC), entitat que aleshores presidia en Francesc Roy i Blanc i de la qual en Mas aviat n’ocuparà el càrrec de tresorer. El 1975, en Roy deixa la presidència de la Unió de Cooperadors, després d’ostentar-la durant 17 anys, i en Manuel Mas és nomenat el seu substitut.

El 1978, la Unió de Cooperadors va presentar problemes econòmics. Al supermercat que feia set anys havien obert als baixos de la cooperativa de vivendes Laie del carrer del poeta Punsola no li surten els números; a la llibreria Robafaves, que també era propietat de la cooperativa, tampoc. En assemblea general, els cooperadors van decidir abaixar definitivament les persianes del supermercat i cedir Can Robafaves als set treballadors que la regentaven. La condició era que els nous propietaris formessin una cooperativa de treballadors i que aquesta es fes càrrec de totes les existències i dels possibles deutes.

En Manuel Mas va demanar en repetides ocasions deixar la presidència de la Unió de Cooperadors. Finalment, el 1980 se li va acceptar la dimissió i fou nomenat com a nou president en Xavier Vilert.

El 7 de gener del 1983, Manuel Mas i Estela és nomenat alcalde de Mataró, guanyant les eleccions municipals amb una àmplia majoria absoluta. Substitueix en Joan Majó, socialista com ell, i primer alcalde mataroní després de la dictadura.

Durant els molts anys que va ser alcalde, en Manuel Mas es va guanyar la fama de ser un home molt tossut i, a vegades, un xic intransigent. Els que el van tractar diuen que tenia les idees molt clares i quan es proposava tirar-les endavant no hi havia forma humana ni divina d’aturar-lo. Dins de l’Ajuntament era considerat com una mena de “califa”.

Personalment crec que en Manuel Mas va ser un bon alcalde. Va saber unificar geogràficament la ciutat gràcies a dos dels seus grans projectes: la Via Europa i el Parc Central. Dues grans obres públiques que van permetre cohesionar, entre si i amb el centre, diversos barris que fins aleshores vivien amb un cert aïllament. L’encertada planificació i posada en funcionament d’una bona xarxa de transports públics municipals, el Mataró Bus, va contribuir a assolir aquest ambiciós objectiu. Fins aquell moment, els ciutadans que tenien el seu domicili en barris perifèrics com Cerdanyola, La Llàntia, Cirera i Els Molins, quan baixaven al centre deien “Baixem a Mataró. Després de la reforma urbanística d’en Manuel Mas, aquests veïns ja no baixen a Mataró, perquè són conscients que ja estan a Mataró. Ara baixen al Centre.

Si féssim un inventari dels serveis municipals que van canviar radicalment durant el comandament d’en Mas, podríem parlar del front marítim, amb la construcció del port, de la neteja i equipament de les platges i de la urbanització del Passeig Marítim. També de la remodelació i enjardinament de moltes places, avingudes i passatges. Cal que recordem com eren fa mig segle la Plaça de les Tereses, la de Fiveller, la de Catalunya o la de Can Tunyí, avui parc de Cerdanyola. S’han recuperat per l’ús dels ciutadans edificis tan emblemàtics com són l’Escorxador, Can Boada, Can Xalant i la presó de la “Mitja Taronja”.

En Mas va tenir l’enginy de convertir el nucli històric de la ciutat en zona peatonal, un projecte que el seu predecessor, en Joan Majó, tenia al cap però no va arribar a assolir. Aquest procés el va portar a enfrontar-se amb gairebé tots els botiguers de la ciutat, però degut a la seva obstinació, el va aconseguir tirar endavant. Actualment, encara que han passat molts anys, són molts els ciutadans que encara se’n recorden d’aquell cèlebre “Me la bufen”, dirigit al col·lectiu de botiguers i que va quedar enregistrat a la gravadora del periodista del Punt, en Xevi Galceran. Posteriorment, la majoria dels comerços del centre de la ciutat han acabat reconeixent que el projecte de l’alcaldia els beneficiava.

També va obtenir subvencions per crear escoles bressol, centres cívics, camps de futbol, poliesportius i casals d’avis a la majoria dels barris de la ciutat.

Segons ha escrit el crític d’opinió Saül Gordillo, que aleshores era el director del Punt i que, per raons de la seva feina, va haver de seguir de molt a prop la trajectòria d’en Manuel Mas, l’alcalde socialista era “poderosíssim”. Gordillo també ens explica que, malgrat el poder, era un home molt sol. Estava aïllat de l’aparell del partit, no freqüentava gaire la seu local de la plaça de les Tereses ni la barcelonina del carrer de Nicaragua. Segons aquest periodista, l’únic enllaç que tenia amb el PSC era el seu íntim col·laborador, en Remigio Herrero.

Anys després, quan en Mas va deixar l’alcaldia de Mataró, en l’últim ple extraordinari que va presidir, va pronunciar un discurs de comiat que ha esdevingut memorable. Va voler agrair el suport que havia rebut de tot el funcionariat i dels companys de consistori. Va voler dedicar una menció especial al seu col·laborador, en Remigio Herrero, sense el qual no hauria estat possible cohesionar les diverses maneres de ser, de pensar i de parlar del conjunt dels mataronins. Gairebé textualment, va dir que en Remigio l’havia tret de molts embolics, doncs quan convenia tant ballava una sardana o una sevillana, dues coses que ell mai no hauria gosat fer.

En Manuel Mas va compartir la seva tasca d’alcalde de Mataró amb altres importants càrrecs dins l’Administració. Entre el 1995 i el 2004, va ser nomenat President de la Federació Catalana de Municipis i vocal de la Comisión Ejecutiva de la Federación de Municipios y Provincias. També, va ser President del Consell Comarcal del Maresme, el 2003 i el 2004.

A començaments del 2004, la direcció del PSC va creure necessari que entrés saba nova a l’Ajuntament de Mataró i amb aquesta finalitat li van oferir a en Manuel Mas la possibilitat d’ocupar un dels llocs preferents a la llista de candidats socialistes al Congrés de Diputats a Madrid. El dia 29 de març d’aquest mateix any és nomenat diputat a Corts a l’equip que encapçalava Carme Chacón. Un càrrec que va exercir fins al 27 de setembre del 2011, data en la qual es retirarà de la política activa ■

Anunci Publicitarispot_img
Anunci Publicitarispot_img

Articles similars

Anunci Publicitarispot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img