Anunci Publicitarispot_img
PersonalManuel Cusachs: transformant pedra en caràcter

Manuel Cusachs: transformant pedra en caràcter

spot_img

Jordi Carbonell, metge, escriptor i caricaturista mataroní, escriu la secció ‘Mataronins singulars’, un espai de biografies sobre mataronins destacats

Un text de: Jordi Carbonell, metge, cirurgià, caricaturista i escriptor mataroní

En Manuel Cusachs és un escultor dels de pedra picada. La seva aurèola de gran artista no ha estat, com diria el seu amic Josep Pla, una fama de volada gallinàcia, sinó que ha esdevingut universal. Entre altres llocs ha exposat a Boston (1987), a Estrasburg (1988) i a Roma (1988). La seva obra està dispersa i és reconeguda arreu del món. Per aquest motiu, el 2001, la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi, una distinció que sols la reben aquelles personalitats que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat.

Un servidor, quan encara era un nen de cinc o sis anys, va tenir la fortuna de poder conèixer a aquest escultor, tant en la seva vessant humana com en la d’incipient artista. La impressió que em va produir la forta personalitat d’aquell artista es veu que va ser tan impactant que, segons diuen, cada cop que algun adult em preguntava què m’agradaria ser quan fos gran, jo, a diferència de moltes altres criatures que responien futbolista, bomber o policia, els contestava: o bé metge o escultor, com en Manuel Cusachs.

En aquella època en Cusachs no devia sobrepassar els vint anys. Malgrat això, jo el veia com una persona gran. Era el promès de la Maria Teresa Colomer, la senyoreta que junt amb les seves germanes Montserrat i Elisa em van ensenyar a llegir, a escriure i les quatre regles elementals de l’aritmètica. Tenien una quarta germana, la Fina, que era més jove que elles. La Fina era aproximadament de la meva edat i, per tant, no ens ensenyava. De la Fina recordo, amb molta gratitud, que cada vegada que alguna de les seves germanes m’enviava castigat al quartet de sota l’escala, a causa d’alguna entremaliadura, venia a fer-me companyia i d’amagatotis jugàvem a l’oca o al parxís.

Com us he dit, la Maria Teresa, la meva Mestra tites, era la xicota de l’escultor Cusachs i una de les quatre filles del senyor Jaume Colomer i Martori, un popular professor mataroní que havia muntat una acadèmia domèstica al seu domicili particular. Una casa de cos situada al nº8 del carrer d’Argüelles. El pare, a les golfes, hi tenia instal·lada una acadèmia on hi ensenyava comerç, comptabilitat, teneduria de llibres i mecanografia a molts joves mataronins. Les seves tres filles grans, al menjador de la llar i als estius, sota una esplèndida parra que hi havia al pati, impartien les beceroles a gran part de la mainada de les rodalies.

En una petita estança annexa a la cuina, el joveníssim escultor Cusachs, primer com a promès de la Maria Teresa i aviat com a marit de la mateixa, hi va instal·lar el seu primer talleret. En Manel Cusachs i la Teresa Colomer aviat es van traslladar a viure al carrer de Lepanto, on hi van muntar el seu nou estudi d’escultura i on hi van néixer els seus cinc fills. Anys després, quan ja era un escultor de molta nomenada, va instal·lar el seu taller a la veïna població d’Órrius, a tocar de les pedreres de granit, un dels materials preferits del reconegut artista.

Dels anys que vaig ser alumne de cal senyor Colomer al carrer d’Argüelles, recordo una anècdota amb el jove Manuel Cusachs que no puc deixar d’explicar. Un servidor estava elaborant un quadern d’estiu que a començaments d’octubre havia de presentar al col·legi. Calia escriure un breu redactat sobre un episodi de la Història Sagrada i què aquest anés acompanyat d’una petita il·lustració. Jo no sabia com fer-ho. Vaig demanar consell a en Cusachs. Ell, ràpid com una centella, em va dir: parla d’en Samsó i dibuixa una cosa així. Va agafar un paper i amb menys d’una dotzena de ratlles em va fer un esbós on es veien les molsudes espatlles del gegantí personatge bíblic abraçant i enderrocant dues grans columnes dòriques; evidentment les del temple.

Degut a la inconsciència pròpia d’un vailet de tan pocs anys no se’m va ocórrer guardar aquell petit esbós. Me n’he penedit moltes vegades. Això sí, el vaig calcar tant bé com vaig poder i emmarcat dins d’un requadre el vaig plantificar al mig de la meva redacció, suposo que farcida de faltes d’ortografia.

La redacció va passar desapercebuda, però la il·lustració va causar impacte a l’hermano Marcel·lí, el marista encarregat de la meva educació. De sobresalientesal col·legi no recordo que me n’hagin posat mai cap. Però si alguna vegada me n’havia caigut algun segur que va ser a causa d’aquell treball d’Història Sagrada vilment afusellat d’un esbós d’en Manuel Cusachs i Xivillé.

Actualment, per sort, a Mataró en diferents indrets emblemàtics de la ciutat podem gaudir de moltes escultures d’aquest reconegut artista. Entre altres l’anomenada Mataró, un impactant monument de bronze i pedra, fet el 1992, que presideix la plaça de l’Ajuntament. L’estàtua és de bronze i mesura més de dos metres alçada. És una al·legoria de Mataró: una noia que amb els braços alçats i el cabell voleiant al vent està mirant el cel. Amb una mà aguanta una bandera i en l’altra un ram de mata, un dels símbols de la nostra ciutat. El pedestal, que és de granit, hi té gravat el poema de Josep Punsola que porta el nom de la nostra ciutat. La model de l’estàtua no és altra que una de les filles de l’escultor.

Altres obres públiques d’en Manuel Cusachs distribuïdes al llarg de la geografia mataronina són: el retaule de l’església de Santa Anna, dels pares escolapis, l’estàtua que presideix el vestíbul de can Coll i Regàs, casa-museu modernista edificada per en Puig i Cadafalch, i la pintura a l’oli Mitges que hi ha al museu tèxtil de la nostra ciutat.

En Cusachs, si en alguna especialitat de l’escultura ha destacat per damunt de les altres és en l’escultura religiosa i en el retrat. En imatgeria cal esmentar la impressionant figura de marbre de l’Abat Oliva que des del 1993 presideix la gran plaça del monestir de Montserrat o la Visitació, segon misteri del Rosari que ornamenta el Camí de la Cova que hi ha en la més emblemàtica de les muntanyes catalanes.

També són obres seves el conjunt de La Santíssima Trinitat del monestir benedictí de Sant Miquel de Cuixà a França o la Nova Verge de Meritxell, que presideix el santuari que porta aquest nom, a les Valls d’Andorra. A la barcelonina basílica de la Sagrada Família hi podem observar un bon conjunt d’escultures d’en Cusachs, totes elles cisellades en marbre travertí. En podem citar la de Sant Antoni Abat, Sant Josep de Calassanç, Sant Benet i Sant Ignasi de Loiola.

Notables són els busts que aquest incansable escultor mataroní ha fet a les més destacades personalitats de l’art i de la cultura de Catalunya. Són molt conegudes les d’en Josep Pla (1976), Josep Vallverdú (1977), Salvador Espriu (1979), Josep Flotats (1980), Joan Fuster (1983), Miquel Martí i Pol (1993) i Pompeu Fabra. Una reproducció d’aquest últim bust és el guardó que atorga cada any la Generalitat de Catalunya a les persones, entitats, empreses i organitzacions que contribueixen a la projecció social de la llengua catalana.

Tots aquests retrats escultòrics d’en Cusachs tenen un segell característic. Quan els veus no ho dubtes: —Aquest bust és d’en Cusachs! —dius… i mai no t’equivoques. El seu estil és molt peculiar i la semblança física de l’escultura amb el personatge retratat és extraordinària. D’entrada sembla una caricatura esculpida, però no ho és. És una escultura on l’artista hi ha sabut projectar el caràcter del personatge. Aquestes darreres paraules no són meves, les va escriure en Josep Pla en el seu mas de Llofriu en el moment que va rebre el seu bust de les mans del propi Cusachs. Opinió que podreu llegir molt ampliada a Les notes de capvespre, el volum XXV de les obres completes de l’escriptor empordanès. L’escultor Cusachs ens va deixar el 14 de febrer del 2019 quan tenia 85 anys ■

Anunci Publicitarispot_img

Articles similars

Anunci Publicitarispot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img