PersonalManuel Cusachs i Corredor: un innat caçador d'informació

Manuel Cusachs i Corredor: un innat caçador d’informació

spot_img

Jordi Carbonell, metge, escriptor i caricaturista mataroní, escriu la secció ‘Mataronins singulars’, un espai de biografies sobre mataronins destacats

Un text de: Jordi Carbonell, metge, cirurgià, caricaturista i escriptor mataroní

Que l’historiador i periodista Manuel Cusachs i Corredor és una de les persones més ben documentades sobre Mataró, ningú ho posa en dubte. A més de ser un despert observador també és una rata de Biblioteca. Cada tarda el trobareu recopilant dades i escrivint a la secció d’autors mataronins de la Biblioteca Antoni Comas. En aquell recinte, gairebé sempre s’asseu a la mateixa cadira. Alguna vegada he pensat que potser les bibliotecàries de la casa li deuen tenir reservada. Tots els matins és un assidu visitant dels diferents arxius històrics de la ciutat com són l’Arxiu Municipal, el Comarcal del Maresme, el del Museu de Santa Maria o el Fons Mataró de la Fundació Iluro. Sovint, també se l’ha vist tafanejant sobre temes mataronins a l’Arxiu Episcopal de Barcelona, al de la Corona d’Aragó, a l’Arxiu municipal de Barcelona i a Ca l’Ardiaca.

En Cusachs va néixer a Mataró el 1937, en plena Guerra Civil. Era el noi gran d’una coneguda família d’impressors molt aficionada al teatre. La seva mare, la Montserrat Corredor, va morir molt jove, als 28 anys. Era el dia 28 de Setembre de 1943, quan en Manuel tan sols tenia sis anys i el seu germanet només un. El seu pare, en Jaume Cusachs i Simón, que com hem dit feia d’impressor, era un actor aficionat molt popular a la nostra ciutat. Va representar durant molts anys el paper de “Joanàs” als Pastorets de la Sala Cabanyes. En Joanàs era aquell simpàtic pastor que junt amb en “Mataties”, que aleshores interpretava el Sr. Eusebi Vidiella, l’avi de ca l’Abadal, un altre impressor com ell, van fer riure a vàries generacions de mataronins. Eren tan famosos que tots els vailets de la meva generació teníem memoritzat el “Se’ns ha mort l’ase…”, la melodia que cantava aquella parella de grans actors còmics. Per immortalitzar la seva memòria, el 1992 la Caixa d’Estalvis va encarregar a l’artesà solsoní Manel Casserres que reproduís la figura d’ambdós en forma de nan, figures que actualment formen part de la Família Robafaves.

Amb una càrrega genètica tan potent de gent d’impremta i de teatre, el jove Manuel Cusachs per la força acabaria sent escriptor. Es va llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona i, des de fa molts anys, és un dels grans periodistes de la ciutat. L’hem conegut com el corresponsal local dels diaris Tele/eXprés, El Correo Catalán, El Noticiero Universal, Avui i Presència de Girona. També va ser fundador i membre del setmanari i posterior diari El Maresme (1969-84) i fundador i redactor de la revista mensual Mataró Escrit (1986-93).

En els difícils anys que van precedir la democràcia, el periodista Cusachs va ser un home compromès amb els perseguits. El 1965 es va integrar al clandestí Front Socialista Federal (F.S.F), una versió catalana del castellà Frente de Liberación Popular (F.L.P.), partit que sols va durar tres anys. Fins a la mort del dictador, el nostre personatge va formar part del conegut Grup de Premsa, participant en gairebé totes les mogudes que es van realitzar en favor de la democràcia. Aquest actiu grup el formaven Pep Català, Pep Duran, Rosa Vila, Jaume Itchart, Teresa Carreras, Antoni Albert, Enric Sala, Josep M. Fàbregas, Pere Artigas i el ja esmentat Enric Quintana. El 18 de Juliol del 1973, una data molt assenyalada, va ser un dels més dinàmics fundadors de l’Assemblea Democràtica de Mataró.

Avui en Cusachs és considerat com un dels cronistes de la transició democràtica, doncs en aquells anys d’incerteses, freqüentment acompanyat del fotoperiodista Enric Quintana, sempre estava on alguna cosa es bellugava. Eren el testimoni omnipresent de totes les activitats ciutadanes. Quan les autoritats del moment li autoritzaven ho llegies l’endemà en els diaris; si no era possible, ho hem pogut llegir alguns anys després en algun dels molts llibres que en Manuel ha publicat. Perquè de llibres, n’ha publicat una pila. N’ha escrit entorn d’una vintena, gairebé tots sobre temàtica mataronina.

Els seus articles també són habituals en algunes revistes de contingut històric, com Fulls del Museu de Santa Maria o el Butlletí del Centre d’Estudis Argentonins. Al llarg de la seva vida d’escriptor ha rebut diversos premis, entre aquests: El Premi Iluro el (1995) i el Premi Manuel Serra i Moret de la Generalitat de Catalunya (1997).

Actualment, coincidim amb en Manuel Cusachs gairebé tots els dissabtes al matí a l’hora d’esmorzar. Ho fem en el mateix local, una acollidora granja que hi ha a les rodalies de la Plaça de Fivaller. Ell hi fa tertúlia amb un grup de veterans intel·lectuals i artistes mataronins que jo afectuosament els anomeno “El Sanedrí”. En aquest entranyable grup dels dissabtes mai no hi falten l’escriptor i muntanyenc Francesc Masriera, l’escultor Joan Solà, l’expert en ferrocarrils Josep Rovira, l’ex-professor del Miquel Biada Joan Duran i el tècnic tèxtil Ramon Massana, tots ells acompanyats de les seves esposes. A l’estiu són tants que ocupen mitja terrassa. Entre els del “Sanedrí”, en Cusachs és un dels que menys parla. Això sí, sempre amb les dues orelles parades com pàmpols, que en realitat els hi té, sempre està molt atent a totes les converses i amb els seus vius ullets escodrinya tot el que passa. Segur que moltes coses de les que en el “Sanedrí” es parla, un dia les trobarem plantificades en algun dels molts llibres que l’infatigable Manuel Cusach ens prepara. No ho pot evitar: és un innat caçador d’informació

spot_img
spot_img

Articles similars

spot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img