Anunci Publicitarispot_img
PersonalJordi Estarlich: superherois amb bata

Jordi Estarlich: superherois amb bata

spot_img

Si quan planificava l’aventura la pròxima aventura amb furgoneta camper al costat de la seva família algú li hagués dit tot el que venia… Segurament no s’ho hauria cregut. En Jordi Estarlich és infermer, té 46 anys i treballa a la unitat COVID de l’hospital de Mataró. Aquesta és la seva història. Garrotxí de naixement, l’amor el va dur cap al Maresme, terra que s’ha convertit en la seva llar. El trajecte vital d’en Jordi és un d’aquells casos que et demostren que el coneixement i la formació no tenen edat. Va accedir a la universitat tard, però sense renunciar als somnis que encara avui el fan gaudir del dia a dia.

Quan la tempesta del coronavirus passi, el nostre protagonista començarà el doctorat. La fita definitiva és investigar i exercir de docent. De moment, però, on en Jordi ha d’obtenir una qualificació de Cum laude és en la batalla diària contra el virus. “Ara, enmig d’aquesta pandèmia, és quan més es noten tots els recursos humans i materials que la sanitat pública va perdre després de l’última crisi econòmica. Els professionals ens entreguem en cos i ànima, però som conscients de les mancances”, assegura en Jordi. Precisament és aquesta acceptació de la dificultat i la increïble capacitat de superació i adaptació les que han permès als nostres sanitaris – superherois amb bata – salvar milers i milers de vides en els darrers mesos. “Ens hem acostumat a treballar més enllà del que s’espera de nosaltres, sobretot a nivell d’implicació humana”, diu en Jordi. Sentir-lo ens hauria de fer recordar que rere cada mascareta, cada EPI i cada acreditació mèdica s’hi amaga una persona amb límits i pors. Els sanitaris són superherois, sí, però no immortals ■

El trajecte vital d’en Jordi és un d’aquells casos que et demostren que el coneixement i la formació no tenen edat

Empassar saliva

Mentre la nostra conversa avança, Jordi Estarlich posa èmfasi en la muntanya russa d’emocions que suposa treballar en una unitat COVID. Hi ha dies on els pacients que tiren endavant l’omplen de joia; d’altres on les males notícies s’acumulen emulant una cinta d’aeroport plena d’equipatge sense recollir. “El març va ser duríssim. I ara hi tornem a ser. La diferència és que ara ens espera un hivern molt llarg. Si la dimensió és la mateixa, no sé si serem capaços d’aguantar aquesta segona onada”, reconeix el nostre protagonista. Sens dubte, però, si hi ha una experiència que en Jordi mai oblidarà és “la dels companys que es posen malalts”. “No et pots imaginar la sensació que és haver d’intubar un company d’equip. S’ha de viure. En el moment, només pots empassar saliva i continuar assumint la teva responsabilitat”, exposa. El seu relat és de malson

Jordi Estarlich, infermer de l’Hospital de Mataró

Un equip; una victòria

Però, com en tota crisi sense precedents, la pandèmia del coronavirus també ha deixat elements positius en l’entorn sanitari; i també a l’Hospital de Mataró. “A l’hospital hem descobert que, en els pitjors moments, l’ésser humà és capaç d’oferir la seva millor versió. El cert és que he conegut persones que són capaces de fer coses increïbles. Que salven literalment vides”, ens diu en Jordi amb emoció. Entre els membres de la unitat COVID s’ha generat una cohesió pròpia d’un equip de rem. D’aquells que guanyen sempre les regates britàniques al Tàmesi.

A l’hospital hem descobert que, en els pitjors moments, l’ésser humà és capaç d’oferir la seva millor versió

Tothom rema cap a la mateixa direcció. No hi ha temps pels retrets i sí per oferir suport. “Treballar en un equip cohesionat en una situació com l’actual és molt agradable. Et dóna molta seguretat. Saps que, passi el que passi, ens en sortirem”, comenta el nostre protagonista. La confiança, un element decisiu en qualsevol faceta de la vida, agafa un rol protagonista en una unitat COVID. Els sanitaris viuen acompanyats de la pressió de no fallar; de seguir els protocols de forma escrupolosa i del volum assistencial que han d’assumir. Confiar en el del costat hi fa molt. Sobretot quan te la jugues cada dia. Els falten mans, però als nostres sanitaris els sobra coratge. Gràcies per tant ■

Apunts

UN OBJECTIU: FER EL DOCTORAT.
UN VIATGE: CROÀCIA EN UNA FURGONETA CAMPER.
UNA LLIÇÓ: TOTHOM, EN MOMENTS DURS, ÉS CAPAÇ DE FER COSES MAGNÍFIQUES.
UNA PASSIÓ: EL MÓN CAMPER.

Anunci Publicitarispot_img

Articles similars

Anunci Publicitarispot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img