PersonalJordi Carbonell: l'art de dibuixar amb bisturí

Jordi Carbonell: l’art de dibuixar amb bisturí

spot_img

Operar malalts, dibuixar, fer caricatures i escriure novel·les. Jordi Carbonell i Roure va néixer a Mataró el 1946, ciutat on ha treballat de cirurgià durant més de 45 anys. La vida del doctor Carbonell es podria definir com la d’un enamorat de la medicina que sent passió per disciplines gens vinculades a la ciència: l’art i la literatura. Ell és la persona que en cada edició de la Revista Iluro publica la biografia d’un mataroní singular, explicant detalls de la seva vida que poca gent coneix a la nostra ciutat. Cada biografia va acompanyada d’una caricatura feta per ell mateix.

En Jordi ha estat, des de sempre, un cul inquiet atret pel coneixement. Ja ho era de ben petit, quan li encantava passar els dissabtes a la desapareguda caleta que hi havia a l’Hotel Castell de Mata jugant amb els seus quatre germans mentre el seu pare pescava. O fent ‘d’escapista’ a l’acadèmia que el senyor Colomer tenia al carrer d’Argüelles per ‘espiar’ i conèixer com treballava el dibuix i l’escultura un jove Manuel Cusachs, qui aleshores estava promès amb la Maria Teresa, la docent de l’acadèmia i filla de can Colomer. Des que té memòria, Jordi Carbonell sempre ha conviscut amb les seves dues passions: la medicina i l’art. “De petit, jo sempre deia que volia ser metge com el doctor Bruna o escultor com en Manuel Cusachs. El doctor Bruna era un metge mataroní molt estimat. Sempre venia a casa a visitar-nos quan teníem angines i a jugar amb nosaltres”, recorda en Jordi.

Qui també va influenciar molt la futura carrera professional del doctor Carbonell va ser l’Angeleta Ferrer, tot un mite de l’ensenyament a Mataró i mestra d’en Jordi al batxillerat. “L’Angeleta va voler ser metge i cirurgiana, però el seu pare, que també era metge tot i que mai va exercir, li va treure la idea del cap. A classe de naturals, ella ens portava cors d’animals i els disseccionava. Fer classe amb l’Angeleta Ferrer em va fer créixer l’afició per operar”, destaca el nostre protagonista.

En relació a les humanitats, la família del doctor Carbonell té genètica artística. La seva mare i el seu tiet són dibuixants i pintors de primera, i el seu avi i el seu pare també ho van ser. “Des de ben petit vaig anar a l’acadèmia del pintor Jordi Arenas. Ell em va ensenyar a dibuixar. Els caps de setmana anàvem a pintar paisatge, però ell era un geni del retrat. Quan era jove també m’encantava llegir les entrevistes amb caricatura de Manolo del Arco a La Vanguardia i observar els dibuixos de la col·lecció de El Patufet que tenia el meu avi”, rememora Carbonell ■

JORDI CARBONELL VA COMENÇAR LA SEVA AVENTURA EN LA MEDICINA FENT LES GUÀRDIES NOCTURNES A L’ANTIC HOSPITAL DE MATARÓ, SENT ENCARA UN ESTUDIANT

La medicina dels valents

Com a cirurgià i metge de l‘Hospital de Mataró durant més de quatre dècades, Jordi Carbonell ha observat des de primera línia de trinxera com la medicina ha evolucionat cap a millor. Des que va començar a estudiar la carrera, en Jordi passava les tardes a l’antic hospital, fent d’ajudant al servei d’urgències. “En aquell moment qui feia les guàrdies nocturnes no era ni tan sols metge. Era un estudiant. L’hospital era de beneficència i no hi havia diners per pagar un metge. Jo vaig començar a fer les guàrdies nocturnes una nit de Sant Joan, rellevant el doctor Joan Bofill quan es va casar”, recorda Carbonell.

En aquells temps, als anys 60, les nits d’en Jordi eren tota una aventura. “Era un estudiantet mort de por que havia de parar el primer cop a l’hospital quan arribaven urgències nocturnes. A vegades no hi havia més remei que trucar a metges per preguntar dubtes en plena matinada”, ens explica. Per Jordi Carbonell, els cirurgians de l’època eren gent “molt valenta”, ja que les pràctiques que es feien servir a l’hospital avui dia semblarien “surrealistes”. “Recordo una operació per fractura de fèmur. Al traumatòleg se li va trencar el tornavís per collar els cargols i un camiller va haver de baixar a la fusteria que hi havia a la cantonada amb el Camí Ral per demanar un tornavís per esterilitzar-lo i poder continuar l’operació. No hi havia diners per res”, exposa el doctor Carbonell.

Amb les gases grans i les talles de quiròfan també hi passava una cosa ben curiosa: s’havien de rentar i reutilitzar. “Les infermeres de guàrdia de la nit es dedicaven a rentar les gases, plegar-les i esterelitzar-les. Així es podien fer servir les mateixes per dues o tres operacions”, ens trasllada el cirurgià ja jubilat. Quan calia cosir un pacient, el fil de seda negre comprat a ca la senyora Cinta, comerç situat a la plaça Xica, era racionat per les monges de quiròfan. “Sembla que parli d’un hospital de l’Edat Mitjana, però així es feia medicina a Mataró i a tot Catalunya als anys 60”, afirma Jordi Carbonell. Totes aquestes vivències i la posterior evolució de la medicina van fer de la cirurgia “el millor ofici del món” per en Jordi ■

Devoció per l’estudi i per Mataró

Jordi Carbonell és un apassionat d’aprendre i estudiar. La curiositat i les ganes de conèixer li han permès “passar-s’ho bomba”, tal com ell explica. Ja exercint com a metge, Carbonell va cursar els dos primers anys de Geografia i història, estudiant durant les guàrdies. Per desgràcia, un accident li va causar l’amputació d’una cama i això li va fer replantejar-se la vida de dalt a baix. “Ja tenia tres fills petits i vaig pensar que m’havia de focalitzar en tirar endavant la família. Vaig canviar Geografia i història per cursar l’especialitat de Medicina del treball i medicina d’empresa, per si no podia continuar operant. Per sort, vaig poder operar fins al dia de la meva jubilació”, ens explica el doctor Carbonell.

La vida, però, li tenia desada una segona oportunitat d’estudiar una carrera d’humanitats. Amb l’obertura de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), Carbonell va poder cursar Filosofia i lletres a distància i complaure el “cuquet” que li havia quedat amb l’abandonament de Geografia i història. A banda d’estudiar, escriure sempre ha estat una altra de les grans aficions d’en Jordi. De fet, té tres novel·les publicades que parlen de Mataró: ‘El temporal de les faves’, ‘Quan cremàvem les fàbriques’ i ‘Els secrets inconfessables d’un metge intern’.

La seva quarta obra havia de ser un llibre de biografies curtes de 100 personatges mataronins il·lustres i singulars. El tancament de la seva editorial va deixar el manuscrit del llibre desat en un calaix, però l’aparició de la Revista Iluro va sorgir com una oportunitat perquè aquests escrits veiessin la llum. “La majoria dels personatges han estat pacients meus, amics, companys d’escola o coneguts. Al final, un cirurgià pot establir una relació molt estreta amb la gent. El cirurgià que t’opera, quan et diu que t’abaixis els pantalons, li fas cas. Així que la confiança hi és”, ens apunta en Jordi amb un somriure irònic ■

spot_img
spot_img

Articles similars

spot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img