Anunci Publicitarispot_img
PersonalJoan Majó: l'enginyer de la banca dels llegums

Joan Majó: l’enginyer de la banca dels llegums

spot_img

Jordi Carbonell, metge, escriptor i caricaturista mataroní, escriu la secció ‘Mataronins singulars’, un espai de biografies sobre mataronins destacats

Un text de: Jordi Carbonell, metge, cirurgià, caricaturista i escriptor mataroní

En Joan Majó i Cruzate ha estat el primer alcalde de Mataró escollit democràticament després de la dictadura. Va néixer el 30 de març de 1936 al carrer de Sant Agustí, un dels nuclis on es concentrava bona part de la burgesia local. En Joan Majó va venir al món en el nº 42 d’aquest carrer. Era el fill gran d’una família de banquers i, segurament, degut a aquesta càrrega genètica, tant en la seva etapa d’alcalde com en la posterior de ministre d’indústria, va demostrar molt bé que coneixia el valor que tenia una pesseta.

La banca dels Majó era petita, tan petita que alguns, amb sornegueria, deien que allò no arribava a banc, sols era un tamboret. Estava al carrer de Sant Antoni, gairebé al front de l’abocament del carrer d’Ibran, una travessia que enllaça l’esmentat carrer de Sant Antoni amb el de Sant Agustí, lloc on tenien la residència els Majó.

De l’antiga banca Majó se’n diuen mil i una anècdotes. Expliquen els més vells que, a més de guardar, prestar i fer rendibilitzar els diners, cosa que feien tots els bancs, a can Majó també s’hi venien llegums de tota mena. Arrenglerats a l’entrada de l’oficina hi tenien tot un seguit de sacs replens de mongetes, cigrons, llenties, faves i altres lleguminoses. Quan un client mostrava interès per algun d’aquests productes, qualsevol dels tres germans Majó abandonava la finestreta o la taula del seu despatx i servia a l’interessat la quantitat sol·licitada d’un d’aquests productes agrícoles.

També expliquen que a la Banca Majó el capítol de despeses el tenien meticulosament controlat. De paper gairebé no se’n gastava. Al damunt de cada taula hi havia un requadre de marbre blanc de la mesura d’una rajola. Totes les operacions matemàtiques es realitzaven a , amb un llapis i escrivint sobre la superfície d’aquest marbre. Un cop obtingut el resultat, aquest, i sols aquest, es transcrivia en llibre de comptabilitat i a la llibreta del client. Després, amb un drap humit, es netejava l’esborrany i la mateixa rajola ja quedava llesta per a la següent operació.

Des del domicili dels Majó fins al banc familiar hi havia exactament 150 metres, que és la llargària que té el carrer d’Ibran. A començament de la dècada dels cinquanta, quan en Joan tenia aproximadament deu anys, el seu pare, el senyor Francesc Majó, va sofrir un aparatós atracament a mà armada del qual en va sortir greument ferit. El senyor Majó, igual que feia cada dia a la mateixa hora, recorria el carrer d’Ibran en direcció a l’oficina bancària. Portava a la mà una voluminosa cartera de pell, suposadament farcida de bitllets. Quan estava a mig carrer, un home molt jove, amb la cara tapada i esgrimint una pistola, li va exigir que entregués el maletí. El banquer no es va acovardir, sinó tot el contrari, es va resistir als requeriments del malfactor aferrant-se com un pop a la seva cartera de mà. A causa de la seva tossuderia, el financer Majó va ser tirotejat i malferit, però se’n va sortir amb la seva: no li van treure el porta folis.

L’assaltant va ser identificat, detingut i engarjolat. Curiosament no es tractava de cap arreplegat mogut per les imperioses necessitats que es vivien en aquells difícils moments. Era el fill d’una acomodada família de la nostra ciutat que s’havien enriquit a Amèrica i que, per tenir, tenien fins i tot majordom, un luxe molt poc freqüent als anys cinquanta. És de suposar que un daltabaix familiar d’aquesta envergadura va deixar petja en la sensibilitat d’un vailet de menys d’una dotzena d’anys. La pintoresca Banca Majó va tancar les portes el 1968, any que fou absorbit pel Banc de Mataró.

En Joan Majó i Cruzate va ser alumne del col·legi dels Salesians, on hi va fer el batxillerat i el preuniversitari, diuen que amb excel·lent aprofitament. Destacava, com era d’esperar, en totes aquelles matèries relacionades amb els números. Sobretot en càlcul i comptabilitat. Un cop enllestits els estudis secundaris, no sé si amb tragèdia familiar o no, no va voler entrar al món de la banca. Es va matricular a l’Escola d’Enginyers Industrials de la U.P.C (Universitat Politècnica de Catalunya), on hi va cursar la carrera i, posteriorment, el doctorat. Durant la seva etapa d’estudiant universitari fou escollit delegat de curs i va entrar en contacte amb el Partit Reagrupament Socialista, un grup socialdemòcrata que s’havia acabat de fundar i que encapçalava en Joan Pallach, un mestre de Girona. El 16 de juliol de 1978, Reagrupament socialista es va fusionar amb el Partit Socialista- Congrés i la Federació Catalana del PSOE, constituint un nou partit que adoptarà el nom de PSC.

En la dècada dels setanta en Joan Majó vivia a Barcelona. Era el lloc on hi tenia centralitzada gairebé tota la seva feina professional i, també, la seva tasca gestora al davant de l’Il·lustre Col·legi d’Enginyers Industrials, entitat de la qual en va ser degà des del 1970 al 1980.

El 1979, quan es van convocar les primeres eleccions municipals democràtiques, els socialistes de Mataró, igual que la resta dels partits, es van trobar al davant d’un dilema: qui posarien al capdavant de la llista. Aquest no podia ser un qualsevol. Calia que fos una persona del partit, amb molt prestigi local, i si el tenia a nivell nacional, encara millor. Que no tingués excessiva reputació de revolucionari ni tampoc d’anticlerical. Cal recordar que sols feia tres anys que havia mort el dictador i els sorolls de sabres ressonaven amb força. Molta gent estava atemorida i el futur no es veia amb nitidesa.

Els socialistes van arribar a la conclusió que el mataroní ideal, el que reunia totes aquestes condicions, era en Majó, un socialdemòcrata procedent de l’ala més conservadora del partit, nascut a l’elitista carrer de Sant Agustí, de reconeguda religiositat, fill de banquers, enginyer de prestigi i, per si no n’hi havia prou, casat amb la Mª Tesesa Crespo, una de les filles del qui va ser alcalde de Mataró amb en Franco durant disset anys. Un home amb unes característiques com aquestes era una garantia que al nou ajuntament democràtic no s’hi farien grans desgavellades.

Determinacions similars a la de Mataró es van adoptar a moltes de les candidatures socialistes de Catalunya. És el cas de Barcelona i de Girona, on tant en Pasqual Maragall com en Quim Nadal, a més de ser uns destacats socialistes, eren dos joves cadells de l’alta burgesia local. El PSC, que tenia molt clar que calia evitar una ruptura violenta amb l’anterior règim polític, va apostar incondicionalment a favor d’una transició democràtica pacífica. La col·locació de gent ponderada al davant de les alcaldies era una bona manera d’aconseguir-lo.

En Manel Mas, que aleshores era el secretari general del PSC a la ciutat, va proposar a en Joan Majó que acceptés encapçalar la candidatura socialista. En Majó va acceptar, però imposant una condició. En el cas que guanyessin i que necessitessin el recolzament dels comunistes del PSUC per constituir el nou govern, exigia que també fossin cridats alguns candidats de CiU, a fi d’evitar la repetició d’un nou front popular com el de 1936.

10 maig de 2012- Conferència de Joan Majo a Tribuna de Girona. Presenta Christian Serarols. FOTOGRAFIES DE TONI VILCHES.

Amb el fi de llimar les asprors amb els sectors conservadors de la societat mataronina, en Joan Majó, en el seu discurs de presentació, va recalcar que se sentia hereu dels governs municipals de la República, fins a la Guerra Civil. Aquesta última puntualització s’ha interpretat com una picada d’ullet a les famílies més religioses de la ciutat, les quals no havien acabat de pair la passivitat amb que els últims alcaldes republicans van afrontar la crema d’esglésies, de convents, l’assassinat de religiosos i d’una manera especial la del rector de Santa Maria, en Josep Samsó.

L’etapa d’alcalde que li tocar viure a en Joan Majó va ser difícil. Es va veure obligat a reciclar un funcionariat encasellat en la vella tradició franquista de la lentitud burocràtica, l’absència d’explicacions i l’acostumat “Vuelva usted mañana” a la diligent i respectuosa atenció ciutadana, pròpia d’una administració democràtica. Pel que fa als contribuents, es va trobar davant de l’ancestral hàbit d’eludir l’obligació de pagar els impostos municipals i les multes de circulació. També, en gran mesura, va intentar eliminar els favoritismes.

Quan es va fer càrrec de l’alcaldia es va trobar dos importants problemes ciutadans damunt de la taula: el problema del port i el de la circulació per la Riera. Respecte al port, hi havia dues posicions ciutadanes molt antagòniques. Les esquerres que creien que el port era un projecte pels rics i volien conservar la platja davant de la ciutat. També pensaven que els cabals necessaris per edificar una obra de tanta envergadura eren necessaris per construir obres d’interès general i no un caprici elitista. Entre els que pensaven així hi havia gairebé la totalitat del PSUC i un bon nombre de militants socialistes.

Un bon sector de la població creia que el lloc ideal per edificar el port era al davant mateix de la ciutat. Aquests al·ludien el fet que ja, el 1965, es va haver de construir un espigó a la zona anomenada “El Callao”, per evitar que les onades de Llevant no es mengessin la platja. Dos anys després un grup d’inversors mataronins va constituir la Societat Club Nàutic de Mataró, erigint un majestuós edifici entre aquest espigó i les instal·lacions del Centre Natació Mataró, en espera que, anys a venir, la seva seu quedaria englobada dins l’emplaçament del futur port.

Repetides protestes i manifestacions ciutadanes es va oposar a què el port s’ubiqués al davant mateix de la ciutat, cosa que desproveiria Mataró de les seves cobejades platges. Finalment el sentit comú es va imposar i l’anhelat port es va construir a la zona de llevant del litoral mataroní, deixant íntegres les platges del front marí de la ciutat. A hores d’ara, gràcies a la depuradora d’aigües residuals i al constant crivellat de la sorra que realitzen els Serveis Municipals, han esdevingut unes de les més apreciades de Catalunya.

L’altre gran problema que es va trobar en Joan Majó al damunt de la taula va ser el del trànsit rodat pel centre històric. Tot i que el 1965 ja s’havia clausurat el tradicional tramvia que comunicava Mataró amb Argentona, que tants embussos de circulació havia ocasionat, el trànsit de vehicles per la part antiga de la població havia esdevingut impossible. L’alcalde era un visionari. Pretenia treure el trànsit rodat de la Riera. Els comerciants de la ciutat, encapçalats per l’activa Unió de Botiguers, s’hi van oposar amb tota mena d’arguments. El PSOE no li va deixar prou temps per veure com a alcalde el centre de la ciutat convertit en una zona de vianants.

En el 1983 el nostre personatge va abandonar el seu càrrec municipal, doncs el seu partit li tenia reservades unes funcions de molt més alta volada. En Felipe González, que aleshores era el president del govern, el dia 5 de juliol de 1985 el va cridar a Madrid perquè assumís el càrrec de ministre d’Indústria i Energia, seient que va ocupar fins el 25 de juliol de 1986. Després de la seva etapa ministerial seguirà la seva carrera política a Madrid on serà nomenat diputat a Corts pel PSC entre els anys 1986 i 1988.

Durant la seva dilatada vida política i professional ha ocupat els següents càrrecs de responsabilitat: Enginyer de la primera autopista de Catalunya, la que anava de Barcelona a Mataró, inaugurada oficialment el 1969; Degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Barcelona (1970-1980); Director General de la Coorporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2004-2008); Director d’Endesa a Catalunya; President de la Fundació Ernest Lluc i Vicepresident del Cercle pel Coneixement de la Fundació Jaume Bofill i participa habitualment en diferents tertúlies i debats de radio i de televisió ■

Anunci Publicitarispot_img

Articles similars

Anunci Publicitarispot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img