Anunci Publicitarispot_img
PersonalDuna Llobet: quan dibuixar és cuidar-se

Duna Llobet: quan dibuixar és cuidar-se

spot_img

‘Fer del no res’. Si busquem la definició de ‘crear‘ al diccionari, toparem amb aquesta curta i alhora punyent frase. De formes de crear, igual que de creacions, n’hi ha moltes. Avui us volem parlar de la il·lustració, una disciplina artística amb menys protagonisme comercial que la música, la pintura o l’actuació; però igual de meravellosa. Sabíeu que a Mataró hi ha una jove il·lustradora amb un talent que emociona? Es diu Duna Llobet, té 24 anys i és la protagonista d’aquesta història. Ens citem amb ella a la Biblioteca Antoni Comas, la representació de la calma i el silenci per naturalesa. Quan dibuixa, la Duna es transforma en quietud; des d’aquí; des de la tranquil·litat absoluta; és d’on neix el seu art. La nostra protagonista és de somriure fàcil, inclús amb mascareta, i ens rep vestint un jersei amb un dibuix de dos cérvols estampat. Ens està donant pistes… Avui parlarem d’il·lustracions. “A classe sempre tenia totes les cantonades dels apunts i dels llibres plenes de dibuixos. Fins i tot a la universitat”, relata Duna Llobet. Aquesta passió per crear va fer que la Duna, després d’estudiar el batxillerat artístic i de començar la carrera de Comunicació i indústries culturals, s’atrevís a apostar per la seva passió com a forma de vida. “Vaig canviar la carrera per estudiar il·lustració a l’Escola Joso, somiant amb poder dedicar-me a ser il·lustradora professional”, afirma l’artista mataronina.

Duna Llobet és a mig camí d’aconseguir-ho, ja que actualment combina la seva feina d’il·lustradora amb la de vetlladora en una escola de Mataró. “Cada tarda la passo a l’estudi fent projectes i, a través de les meves xarxes socials (@llunadobet.illustra) vaig publicant obra pròpia”, ens exposa. A la Duna, dibuixar la trasllada a un estat de “calma absoluta” i “desconnexió”. “El meu cap va sempre a 200 per hora, però quan dibuixo totes aquestes preocupacions sembla que desapareguin. Per mi, dibuixar és sinònim de cuidar-me”, reconeix. Les il·lustracions de Duna Llobet criden l’atenció. Per les seves formes amables, colors vius i somriures. “Normalment dibuixo noies, perquè intento representar el que visc jo. M’agrada crear escenes que m’aportin tranquil·litat”, ens explica la nostra protagonista ■

El meu cap va sempre a 200 per hora, però quan dibuixo totes aquestes preocupacions sembla que desapareguin

Aprendre a valorar-se

Si professionalitzar-se sent músic ja és difícil, aconseguir que la societat on vivim valori la il·lustració com una disciplina artística de primer ordre és encara més complicat. “Costa molt que ens equiparin a altres disciplines artístiques. La pintura està molt més valorada, sobretot perquè els grans autors exposen a grans museus. La música, per altra banda, és un llenguatge totalment universal. Però el món de la il·lustració costa que sigui més democràtic”, reflexiona Duna Llobet. Segons la creadora mataronina, el pensament col·lectiu establert que diu que “tothom és capaç de dibuixar” fa mal. “Realment no és cert això. Crec que l’entorn ens hauria de valorar més, però també nosaltres mateixos com a artistes. A mi em costa valorar la meva pròpia feina. És un exercici que he de fer sovint”, reconeix l’artista.

Per sort, Llobet ha comptat amb un suport molt important des que va decidir ‘canviar de vida’ i apostar-ho tot al món artístic. “He tingut molta sort amb la meva família. Des del minut zero m’han animat a estudiar i treballar en el món de l’art. Inclús quan jo no ho veia gens clar per un tema de futur, em deien que ho havia d’intentar”, celebra la il·lustradora. “Recordo el dia que vaig dir a casa que volia començar a estudiar il·lustració. La primera paraula que vaig rebre va ser ‘felicitats‘. Això em va donar una tranquil·litat molt gran”, afegeix la nostra protagonista ■

El somni del New Yorker

El talent de la Duna no ha passat desapercebut a Mataró. De fet, l’Ajuntament va escollir-la perquè fes el disseny del cartell oficial de la ciutat pel Dia de la Dona, el passat 8 de març. “És un orgull que l’Ajuntament o qualsevol entitat cregui en mi. Quan m’ho van proposar, vaig pensar que estava fent bé les coses i em vaig omplir de motivació”, reconeix Llobet. De ben segur que la il·lustradora mataronina sabrà utilitzar la injecció de força rebuda per seguir lluitant pel seu somni: “dibuixar la portada del The New Yorker”, una de les revistes més prestigioses del món. Per tal d’aconseguir-ho, la Duna espera “poder evolucionar i perfeccionar la seva tècnica dibuixant temes socials i polítics”. “M’intento inspirar en autores com Flavita Banana, tot i que encara em costa parlar de l’actualitat. Jo encara dibuixo el que jo sento”, relata. L’artista compta també amb referents d’altres estils, com Conrad Roset, Paula Bonet, Jordi Labanda i Helen Murgatroyd. “Amb l’univers Instagram i Pinterest, realment puc passar hores i hores observant estils i dibuixos d’artistes que admiro. Veure’ls crear m’entusiasma”, exposa Duna Llobet.

Per acabar amb l’entrevista, li preguntem a la Duna per una curiositat que presenten moltes de les seves il·lustracions. Quasi tots els seus personatges, siguin dones o homes, tenen sempre pèls a les cames. ‘Per què ho dibuixes així, Duna?’, li preguntem. “Doncs perquè m’agrada que les meves noies i els meus nois tinguin pèls. Jo no em depilo i crec que és una bona manera de normalitzar aquesta opció. Reivindico el no depilar-se i sortir al carrer i que ningú et miri amb mala cara!”. Els pèls, curts o llargs, queden en anècdota. L’únic que importa és l’enorme talent que tens, Duna! ■

Apunts

UN OBJECTIU: ACABAR EL MEU NOU PROJECTE PERSONAL.
UN VIATGE: XILE.
UNA LLIÇÓ: NO JUTJAR SENSE CONÈIXER.
UNA PASSIÓ: BALLAR.

Anunci Publicitarispot_img

Articles similars

Anunci Publicitarispot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img