Anunci Publicitarispot_img
PersonalDani Ballart: el triomf de convèncer

Dani Ballart: el triomf de convèncer

spot_img

Guanyar finals és el darrer esglaó que tot esportista somia ser capaç d’escalar; suposa l’últim pas que legitima, encara més, l’excel·lent feina feta al llarg de la intensa cursa d’obstacles que ha dut un equip fins a les portes de la glòria. Dani Ballart coneix molt bé la sensació de victòria; d’alçar títols. Durant la seva etapa com a jugador professional de waterpolo va col·leccionar molts moments al punt més alt del podi, tant a Jocs Olímpics com a Mundials.

En el seu primer curs com a tècnic del CN Mataró, Ballart ha aconseguit que l’equip femení es cregui capaç d’aspirar a tot. Ha estat un any intens, amb quatre finals disputades i que ha culminat amb la certesa que aquest grup està destinat a viure grans coses. “A vegades, arribar a la teva millor versió no és garantia de victòria, però no ens hem de desviar de la bona feina feta per les noies. Han crescut molt i tenen un gran futur”, assegura l’entrenador.

En Dani ha renovat amb el club per tres temporades. Ningú li treu del cap la confiança que manifesta vers les seves jugadores. “Des del minut u tenia clar que ho podien guanyar tot. La qüestió era convèncer les noies de l’enorme potencial que tenen. Crec que hem sabut fer net de les finals perdudes, perquè hem vist que cada vegada competíem millor. Ara, les jugadores ja estan preparades per fer el salt definitiu”, afirma Ballart.

Per aconseguir un gran ‘què’, és molt important posar la mirada en el ‘com’. En qualsevol entorn laboral, i molt més en el món de l’esport, els processos previs marquen el resultat final. És aquí on Dani Ballart parla de “l’orgull” que sent per com les noies del CN Mataró “fan equip”. “Tenim jugadores que han estat a Jocs Olímpics i d’altres de categoria cadet i juvenil. Totes formen un tot unit. Tinc una gran sensació de bloc, de feina i de sacrifici. Això em va entendre que el club viurà èxits en breu”, destaca.

Ballart és conscient de l’exigència necessària per aixecar títols, però ha intentat sempre “no demanar impossibles” a les jugadores. “Si alguna vegada ho he fet, ha estat de dilluns a divendres, durant els entrenaments. He de reconèixer que les noies han acabat extenuades en ocasions, fins al punt d’odiar-me, però aquest cansament s’ha traduït després en moments de joc brillants”, valora l’entrenador del CN Mataró. Dani Ballart demana paciència a l’entorn, ja que “en cap feina és possible demostrar un màxim nivell cada dia”, però demostra una enorme confiança en el projecte. “L’any vinent, volem un títol. Les noies el mereixen”, sentència ■

La qüestió era convèncer les noies de l’enorme potencial que tenen. Crec que hem sabut fer net de les finals perdudes, perquè hem vist que cada vegada competíem millor

Conéixer nous mons

Gràcies al waterpolo, Dani Ballart ha viatjat per mig món, nodrint-se de cultures i paratges que impressionen. Sortir de la zona de confort suposa un repte que tothom hauria de poder assumir, almenys un cop a la vida. Així mateix ho va projectar el nostre protagonista quan va decidir marxar a entrenar el Gezira Sports Club de El Caire. “Va ser una etapa de creixement personal”, ens relata Ballart. A Egipte gairebé no hi ha jugadors professionals de waterpolo.

La majoria combinen “la seva activitat esportiva amb feines molt dures”. “Jo tenia jugadors que treballaven a la petroliera més gran d’Àfrica, a Uber o fent enviaments de camions les 24 hores del dia”, ens explica Ballart. Aquest context el va obligar a “dissenyar una estratègia alternativa” per entrenar l’equip. “Va ser meravellós transmetre als jugadors que serien ells qui manarien. Vam planificar els entrenaments en funció dels seus horaris i necessitats, per intentar que arribessin amb forces a entrenar. Aquesta comunió d’entesa ens va ajudar molt a aconseguir resultats”, recorda l’entrenador ■

Intensitat és felicitat

Sens dubte, els Jocs Olímpics de Barcelona 92′ van suposar l’explosió de l’esport nacional. Un dels tresors més preuats d’aquella cita olímpica va ser la selecció de waterpolo, plata a Barcelona i campiona a Atlanta, quatre anys més tard. Darrere d’aquell primer èxit assolit a les Picornell s’hi amagaven mesos de supervivència extrema d’un grup de joves – entre els quals hi havia Dani Ballart – que van resistir els entrenaments infernals del seleccionador Dragan Matutinovic.

Aquella manera de fer, d’estil iugoslau, ja no en queda gairebé res. “Els temps canvien. Ara has de convèncer als jugadors amb raonaments. No pel simple fet de manar”, relata Ballart. En Dani es defineix com un tècnic “estrany”, ja que no aplica “gairebé res” de tot el coneixement adquirit durant la seva etapa com a jugador. Ell aposta per intentar “gaudir de l’entrenament”, evitant “estar 8 hores fent coses sense massa sentit”. “La clau és la intensitat. Jo intento reduir hores per respectar la felicitat de les jugadores i la seva vida personal, planificant rutines molt específiques basades en situacions que podem aprofitar als partits”, exposa. Això sí, Ballart demana al seu equip que vingui “amb cos i ànima a cada entrenament” i valora molt la “transparència” de les seves jugadores.

“M’agrada que la jugadora s’expressi; que em digui si li passa alguna cosa. Entrenar a fulls en blanc és molt més difícil. Crec que és important ser conscient de si algú té un mal dia o passa per un moment personal complicat. Som humans i, si això passa, com a entrenador he de tenir molta més empatia i regular l’exigència”, ens explica per tancar ■

Apunts

UN OBJECTIU: TORNAR A UNS JOCS OLÍMPICS, ARA COM A ENTRENADOR.
UN VIATGE: NOVA ZELANDA.
UNA LLIÇÓ: SI ES VOL, TOTHOM POT CANVIAR I MILLORAR.
UNA PASSIÓ: EL WATERPOLO.

Anunci Publicitarispot_img
Anunci Publicitarispot_img

Articles similars

Anunci Publicitarispot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img