PersonalÁngel Espartero: ànima flamenca

Ángel Espartero: ànima flamenca

spot_img

Va arribar a la Casa Andalusia de Mataró amb 8 anys; gairebé per casualitat. Va veure ballar a unes companyes de l’escola i va demanar als seus pares que volia començar a rebre classes. Ara, ja amb 33 anys, i després d’un quart de segle vinculat a l’entitat, Ángel Espartero pot dir que el flamenc és el motor de la seva vida. “A casa meva mai ningú havia ballat, però per alguna raó a mi em va cridar l’atenció”, ens reconeix el nostre protagonista.

De seguida, l’Ángel va topar amb un món que el va captivar, i que li ha permès viure experiències d’allò més impactants. Sent encara menor d’edat, amb uns 16 anys, el ballarí i coreògraf mataroní va topar amb el seu debut com a docent. Però no va ser a Mataró, sinó a França. “Un professor meu em va proposar anar-hi un cop cada mes per transmetre els meus coneixements de flamenc i no m’ho vaig pensar”, assegura. Així doncs, des de ben jove l’Ángel es va acostumar a agafar un tren i marxar del país per fer currículum. “Anava a Béziers, una localitat a prop de Montpeller. Recordo que la meva mare m’acompanyava a l’estació amb una autorització per la policia, perquè era menor i no podia viatjar sol”, rememora el ballarí i coreògraf. El rodatge assolit a França va fer que Ángel Espartero es convertís en la referència docent de la Casa Andalusia de Mataró amb només 19 anys. Aquella era una època delicada per l’entitat, ja que les classes van començar “amb només 16 alumnes”. De mica en mica, però, el ballarí va anar consolidant grups fins a superar el centenar d’alumnes actuals. “Ara gaudeixo més d’ensenyar que inclús de ballar. M’agrada molt veure la progressió dels alumnes i comprovar com tota la feina fosca que hi ha darrere d’una coreografia serveix per assolir els objectius”, recalca. El ball i el flamenc, però, no són els únics ‘amors’ d’Ángel Espartero. La cuina és també la seva passió, tot i que com a professional de la dansa ha de vigilar per tal de no ‘afegir pes’ a les coreografies. Al costat del seu marit, Jordi Montaño, l’Ángel ha creat una companyia de ball i espectacles per “donar oportunitats més professionals” als joves talents que ell tutela ■

amb 16 anys, el ballarí i coreògraf MATARONÍ JA VIATJAVA A FRANÇA PER EXERCIR COM A DOCENT

Trencar la bombolla 

En aquest punt de l’entrevista li preguntem a l’Ángel pels sentiments que genera el flamenc. Els defineix com a “abstractes” i “molt intensos”. “El flamenc t’omple per dins. Simplement somrius. Almenys un cop a la vida, recomano a tothom buscar aquesta màgia”, afirma. Com a docent, però, aconseguir generar emocions descontrolades en els ballarins és el més complicat. Segons Ángel Espartero, “el més difícil és que un ballarí flamenc ballí de veritat”. La tècnica, fins i tot podria a arribar a ser secundària, ja que el flamenc es basa en “trencar la bombolla de les emocions”. L’Ángel creu que “tot ballarí flamenc pot assolir tècnica invertint hores de feina”, però els moviments tècnics no t’obliguen a demostrar emocions. “El que més costa és que un ballarí trenqui la seva bombolla. Que no sigui un robot. Que s’emocioni mentre balla i això emocioni el públic”, assegura el coreògraf mataroní. Sens dubte, aquest és el repte més ambiciós que Espartero afronta en cada torn de classe a la Casa Andalusia i en cada espectacle. “Si els ballarins mostren la seva essència dalt d’un escenari, l’èxit està assegurat”, sentència l’Ángel ■

Ángel Espartero pot dir que el flamenc és el motor de la seva vida

Flamenc internacional

El flamenc és un estil amb cartell internacional i que, a vegades, et pot brindar l’oportunitat de conèixer món. Durant la seva carrera professional, Ángel Espartero ha pogut viatjar ben lluny de Mataró gràcies a la dansa, tant per actuar com per acompanyar ballarins i ballarines a competicions. Al llarg de l’entrevista, el coreògraf mataroní ens va compartir dos records que guarda amb especial emoció. El primer d’ells va succeir a la Xina. “Vaig tenir l’oportunitat de viatjar a la Xina per actuar durant la celebració de l’Any Nou xinès. Recordo que feia un fred increïble, però l’experiència va ser sensacional. Ens van tractar com a estrelles. Fins i tot teníem un autobús privat per desplaçar-nos d’un lloc a l’altre. Els xinesos van gaudir de valent. Els hi encanta el flamenc”, rememora Espartero.

Vaig tenir l’oportunitat de viatjar a la Xina per actuar durant la celebració de l’Any Nou xinès

El segon gran record és compartir entre Espanya i el Regne Unit, i va passar el 2013. L’Ángel va dur a competir al Dance World Cup d’Espanya a dos grups de ball de la Casa Andalusia de Mataró, i tots dos es van proclamar campions nacionals. Després d’aquell primer èxit, els millors de cada país del món es van donar cita a Brighton per disputar un mundial en tota regla. “Vam assolir una plata i un quart lloc. Va ser realment espectacular”, reconeix l’Ángel. Viure situacions com aquestes és el que dóna valor a totes les hores d’esforç i dedicació. A més, segons Ángel Espartero, conèixer altres realitats de la dansa ajuda a tot ballarí “a completar-se”. El mestre ens acomiada amb un últim zapateao: “Hem de fugir del sectarisme en el ball. Nodrir-se de moltes influències és el millor que ens pot passar” ■

Apunts

UN OBJECTIU: SENTIR-ME ORGULLÓS DE LA MEVA FEINA.
UN VIATGE: VIURE EL CAP D’ANY XINÈS.
UNA LLIÇÓ: FORJAR EL CAMÍ PROPI I CREURE EN UN MATEIX.
UNA PASSIÓ: LA CUINA I EL MENJAR.  

spot_img
spot_img

Articles similars

spot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img