spot_img
PersonalAdrián Villalba: de Mataró a París, un viatge a bord de les...

Adrián Villalba: de Mataró a París, un viatge a bord de les cèl·lules mare

spot_img

La història de l’Adrián Villalba és l’exemple de com els joves talents científics de casa nostra emigren a l’estranger buscant créixer professionalment. L’Adrián va néixer a Mataró el 1993 i, malgrat ser encara molt jove, ja és doctor en Immunologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de fa un any viu a París, on treballa a l’Institut Cochin com a investigador postdoctoral. “Sempre m’havia agradat la ciència, però a l’institut no tenia massa clar què volia fer. Tot va canviar quan em van diagnosticar diabetis tipus 1. Vaig descobrir el món de les cèl·lules mare i les aplicacions que podien tenir per curar la malaltia. Per això vaig decidir estudiar Bioquímica”, ens explica el nostre protagonista.

La primera pregunta que li fem és ben simple: ‘Com és viure a París sent científic?’. “Hi ha una diferència molt clara amb Espanya, tant a nivell de pressupost destinat a recerca com de burocràcia. A França podem fer molts més experiments alhora. No podem oblidar que el 99% dels experiments que fem, solen fallar. Si en podem fer molts, tenim més opcions de desenvolupar fàrmacs i estratègies terapèutiques útils per la ciutadania”, assegura el Bioquímic mataroní.

Segons l’Adrián Villalba, la comunitat científica internacional té molt ben valorats els professionals del nostre país. “Sobretot perquè estem acostumats a treballar amb pocs recursos, i això ens fa ser més creatius. Arreu on vagis, hi pots trobar científics de Barcelona, Madrid o altres ciutats espanyoles”, destaca. El cas de l’Adrián, qui amb menys de 30 anys ja està fent un postdoctorat a l’estranger, és cada vegada més habitual a Espanya. “Aquí competim tots entre tots per les beques. Les persones amb més experiència laboral i amb més publicacions solen tenir més opcions de treballar a Espanya. Per tant, els joves marxem. L’aspecte positiu és que tard o d’hora tornarem a casa amb tot l’aprenentatge assolit en altres països”, exposa Villalba.

Per l’Adrián, “poder veure com es fa ciència en altres llocs del món és d’allò més interessant”, sobretot per saber “plantejar els problemes científics a través de noves mirades i concepcions”. “En ciència, com es planteja la pregunta és molt important”, recalca ■

“A ESPANYA estem acostumats a treballar amb pocs recursos, i això ens fa ser més creatius. PER AIXÒ ENS VALOREN A L’ESTRANGER”

Sortir d’un escape room

A banda de viure envoltat d’experiments en un entorn de laboratori, l’Adrián Villalba encara té temps per escriure. El científic mataroní acaba de publicar el seu segon llibre: ‘Atrapats! Un escape room al món dels fàrmacs’. Es tracta d’una ficció divulgativa, on un narrador trenca la quarta paret i acompanya el lector en una gran aventura.

Amb el pretext d’una alarma farmacèutica global, el lector passa per diferents sales on l’esperen una sèrie d’enigmes i trencaclosques que expliquen el complex procés del disseny dels fàrmacs. Tot això sumat a les presses d’una comunitat científica en crisi que ja no és capaç de desenvolupar nous medicaments.

La publicació del seu segon llibre és un pas més en la carrera científica del nostre protagonista. Ell se sent ja molt adaptat a París, tot i que l’inici de l’aventura va ser “difícil”. “Mai havia viscut en una ciutat enorme com aquesta i no dominava el francès. A França hi ha una barrera lingüística gran. Els costa canviar d’idioma. Però si vas disposat a aprendre, t’ho posen molt fàcil. Jo m’he sentit molt ben acollit”, reconeix el bioquímic mataroní. Per l’Adrián, tornar a Catalunya parlant francès suposa “un regal més” en aquest viatge a bord de les cèl·lules mare ■

Transformar cèl·lules; derrotar malalties

El gran actiu que aporten les cèl·lules mare a la comunitat biomèdica és la seva capacitat de ser transformades. “Les podem forçar perquè es converteixin en qualsevol tipus de cèl·lula: una neurona, cèl·lules del pulmó, del cor… Això és molt interessant, perquè ens permet restablir el teixit quan ens enfrontem a malalties que ens l’han fet perdre, com per exemple un infart, el Parkinson o l’alzheimer”, ens exposa Villalba.

Concretament, el projecte d’investigació on treballa l’Adrián se centra en aconseguir que les cèl·lules mare es puguin diferenciar en cèl·lules beta, les quals s’encarreguen de produir insulina al pàncrees. L’objectiu és intentar assolir avenços científics per ajudar els pacients diabètics.

Aquesta, però, és només una de les moltes aplicacions que tenen les cèl·lules mare. “Ara inclús som capaços de modificar-les genèticament. Al laboratori, podem agafar cèl·lules d’un ratolí que té una malaltia, convertir-les en cèl·lules mare, modificar-les, tornar-les a trasplantar i veure com la malaltia ha desaparegut”, relata el nostre entrevistat. Dit així, sona increïble, però darrere d’aquestes descobertes s’hi amaguen moltes hores de feina. “Al laboratori mai coneixes l’hora de sortida”, reconeix l’Adrián. A l’Institut Cochin, l’investigador mataroní treballa cada dia amb fetus procedents d’avortaments voluntaris, recurs que “xoca molt al principi”, però que pot “ajudar a salvar moltes vides en el futur” ■

Apunts

UN OBJECTIU: FER UNA CONTRIBUCIÓ RELLEVANT A LA CIÈNCIA.
UN VIATGE: LA CULTURA.
UNA LLIÇÓ:  OLBIA (ITALIA).
UNA PASSIÓ: LES OPORTUNITATS MAI ARRIBEN SOLES, LES HA DE BUSCAR UN MATEIX.

spot_img
spot_img

Articles similars

spot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img