spot_img
MataróCulturaConverses del Posidònia Fest: Gessamí Boada, una veu que emociona

Converses del Posidònia Fest: Gessamí Boada, una veu que emociona

spot_img

Aquest 2021, Gessamí Boada ha publicat un doble single que gira al voltant del concepte de la mort. Aquest és el seu darrer tresor

La cantant i compositora Gessamí Boada neix a Mataró el 1989. Amb només 7 anys entra en contacte amb la música a través del piano, però descobreix la seva veu molts anys més tard. Estudia al Taller de Músics, es forma en songwriting a Alemanya (Popakademie Baden-Württemberg) i es gradua en Cant Modern i Jazz a l’ESMUC.

El 2018 publica “White Flowers”, el seu primer treball discogràfic, amb onze temes originals a mig camí del jazz i el pop amb col·laboracions com la de Judit Neddermann o Vic Mirallas. Un disc amb el qual ha rodat pràcticament per tot Catalunya durant dos anys sense parar. El 2020 publica el seu segon disc “On començo jo”, on fa un pas endavant amb noves cançons amb noves sonoritats i noves col·laboracions: Elena Gadel, Henrio (Enric Verdaguer) i Alessio Arena. Un àlbum que la reafirma com a una de les veus més potents del panorama musical català.

Aquest 2021, la mataronina ha publicat un doble single que gira al voltant del concepte de la mort. “Silenci, queda’t amb mi” i “Em rendeixo a tu” són els dos darrers tresors de l’artista ■

Què suposa cantar al Posidònia Fest?

En tinc moltes ganes. Gaudeixo molt quan canto a Mataró, perquè m’hi sento a casa, tot i que és cert que aquesta sensació l’experimento a més llocs. Per mi, el Maresme té una màgia especial. A més, em fa especial il·lusió que el festival sigui iniciativa del Segell Microscopi, el segell amb el qual jo publico les meves cançons. Sempre m’han cuidat molt. El David Mullor és el meu mentor i crec que a Mataró fan falta iniciatives culturals valentes com aquesta.

La teva relació amb el mar és especial?

Molt. Actuar al Port, davant del mar, m’encantarà. Jo he viscut molts anys davant del mar i en altres èpoques on m’he establert en zones de muntanya sempre em faltava aquest al·licient. El mar m’inspira i, de fet, tinc moltes cançons que parlen d’ell. Els últims dos videoclips que hem gravat han estat a la costa del Maresme. La Gessamí i el mar sempre trobem la manera d’unir els nostres camins.

Artísticament, quin moment vius?

El 2020 vaig publicar ‘On començo jo’, el meu segon disc. A inicis d’aquest estiu, tenia ganes de treure temes nous i, sota el títol de ‘Silenci’, he publicat dues cançons que parlen sobre el concepte de la mort: ‘Silenci, queda’t amb mi’ i ‘Em rendeixo a tu’. Arrel de la pandèmia, la mort és un tema que tenim més present que mai, però ens segueix costant molt parlar-ne. Crec que és necessari fer-ho. Tampoc ha estat una cosa premeditada, ja que a mi les cançons em neixen de dins. Jo sóc com un simple canal. Passen a través meu. Sentia que havia d’escriure sobre això, tot i saber que són cançons difícils d’afrontar. Sempre intento ser fidel a les sensacions que tinc, sense buscar un patró per fer un tema més comercial que pugui tenir un èxit potencial molt més ampli.

Què implica fer una cançó?

Una cançó pot néixer en una hora o en tres mesos. De fet, fa poc vaig tenir un episodi de tristesa i d’angoixa i en menys de dues hores vaig composar un tema que ja tinc acabat. Però això no passa sempre. En el meu cas, el naixement de cada cançó sol venir així: ràpid. Després queda tot el tema de la producció i de l’assaig amb els músics, que ja comporta molt més temps.

Com gestiones la incertesa de ser artista?

Doncs aprenent a tenir una gran capacitat d’adaptació. L’estiu passat va ser molt dur. Només vaig fer dos o tres concerts. Econòmicament i emocionalment va ser realment difícil, sobretot després d’estar 10 anys dedicada a la música en directe. Ara no paro d’actuar i espero que el ritme es mantingui, sempre amb les mesures pertinents. La incertesa? És la realitat dels artistes que no som a primera línia. Has de viure amb la filosofia del dia a dia i no generar massa expectativa. Jo, com em sento damunt d’un escenari, no m’hi sento enlloc, així que tinc clar que seguiré apostant per aquest somni.

Ha canviat molt Gessamí Boada?

Crec que sí. Ara sóc més oberta amb els estils musicals i cada cop intento fer música més senzilla, no tan influenciada pel jazz. He guanyat confiança a l’hora de composar. M’escolto millor a mi mateixa. Crec que això no s’ensenya a les escoles de música… La capacitat d’entendre què vols dir; de connectar amb les teves emocions. Es fan molts exercicis d’estil matemàtic, però manca aquesta sensibilitat.

Manca més música a les escoles?

Jo penso que hem de deixar de voler crear gent igual. Cadascú té habilitats i un potencial diferent. Hem de deixar als adolescents que busquin el camí que volen. Jo, quan vaig acabar l’institut, volia estudiar teatre musical, i a l’escola em va dir que no: que havia d’anar a la universitat. S’ha d’acabar això de fer el que toca ■

spot_img
spot_img

Articles similars

spot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img