DestacatsLa Teixidora: 102 dies d’arrelament i servei a la comunitat

La Teixidora: 102 dies d’arrelament i servei a la comunitat

spot_img

Un article d’opinió d’en Bernat Aranyó Giné, membre del Sindicat d’Habitatge de Mataró

Barris mancats d’equipaments socials i culturals, atur, inseguretat, pobresa i vulnerabilitat són algunes de les paraules, que tristament defineixen la nostra ciutat. I és del ben cert, que Mataró s’està convertint un una ciutat dormitori, sense oportunitats ni il·lusió. Una ciutat regalada a les constructores, als fons voltor i a les entitats bancàries, que especulen dia rere dia amb les nostres vides. Només cal mirar cap amunt i observar la gran quantitat de grues que envaeixen el cel de la nostra ciutat. I tot això és fruit de les polítiques nefastes dels qui han governat la nostra ciutat al llarg de la història. Gent sense casa, cases sense gent, com s’entén?

Davant d’aquest futur tan incert i desesperançador, un grup de persones (moltes de les quals joves que estimen la seva ciutat) compromeses amb el lloc on viuen i la seva gent, decideixen emprendre un projecte transformador, obert, valent, apassionant i ple d’il·lusió, amb l’objectiu de fer de Mataró, una ciutat on poder viure i desenvolupar-se dignament. On tothom hi tingui cabuda i ningú es quedi enrere. Construir un projecte social i comunitari des de baix, i com a eixos vertebradors; la solidaritat i el suport mutu.

“Tanta por fa un banc d’aliments, per donar resposta a la vulnerabilitat que viuen centenars de famílies?”

Tanta por fa un armari solidari, per donar-li una segona vida a la roba? Tanta por fa una escola d’idiomes i una escoleta popular, on infants, joves i adults aprenen i comparteixen coneixement? Tanta por fa un gimnàs popular on poder fer exercici sense haver de pagar unes quotes desorbitades? Tanta por fa un banc d’aliments, per donar resposta a la vulnerabilitat que viuen centenars de famílies? Tanta por fa un pati obert o un hort comunitari? Tanta por fa una biblioteca popular, una sala d’ordinadors i un casalet d’estiu per a infants?

Doncs efectivament amics i amigues, a l’actual sistema capitalista, al govern municipal (liderats pels senyors David Bote i Sergi Morales) i a l’extrema dreta els hi genera un pànic immens. No perceben ni poden permetre que els seus ciutadans, des de les places i carrers, s’organitzin de forma solidària i autogestionada, amb l’objectiu de construir una societat més justa i igualitària. Lluny dels entramats burocràtics de l’administració. Per això han desallotjat i enderrocat l’edifici en només quatre dies, amb una celeritat inimaginable. De forma ràpida, barroera, denigrant, mentint i en ple mes d’agost. Prioritzen la runa, la destrucció i la pols, al diàleg i la paraula.

Un Ajuntament liderat pels senyors David Bote i Sergi Morales, els quals han arribat a afirmar que el col·lectiu de la Teixidora no és un interlocutor vàlid amb qui dialogar. Els mateixos que des del minut zero han iniciat una campanya de deslegitimació i criminalització contra el projecte social i la seva gent. Els mateixos també, que van enviar un exèrcit de policies per desallotjar l’edifici per la força, un dimecres d’agost a les set del matí i sense previ avís ni comunicació.

Aquest mateix govern municipal que ha prioritzat l’abandonament, la pols i finalment la destrucció, a dotar la ciutat i els seus ciutadans, d’un projecte cohesionador, participatiu i autogestionat que permetia poder millorar les condicions de vida de molts mataronins/es. I per més inri, enderroquen un edifici històric per habilitar-hi un aparcament. Amb la implementació de l’anella ciclista i la voluntat política de reduir els vehicles dins de la ciutat, com s’entén que ara vulguin dedicar aquest espai a una zona d’estacionament per a vehicles? De nou, la política mataronina en la seva màxima estupidesa i incongruència.

La Teixidora n’era una gran oportunitat, en un barri castigadíssim per la pobresa i l’exclusió

La seguretat dels nostres barris passa també per dotar la ciutat d’equipaments, estructures i espais que donin resposta a les necessitats dels seus veïns i veïnes. La Teixidora n’era una gran oportunitat, en un barri castigadíssim per la pobresa i l’exclusió. En poc temps, la Teixidora ha esdevingut un punt de trobada informal, intercultural, de coneixença mútua entre iguals, des del respecte i l’alteritat, tot compartint experiències i vivències. Un projecte autogestionat i dinàmic, un espai de creació, que promovia projectes lluny de l’enrevessada burocràcia municipal. Però de nou, impera l’estupidesa política i es prioritza un gran aparcament.

I la desconfiança envers el sistema polític i econòmic, cada vegada és més evident. Una administració pública allunyada de les necessitats reals dels seus veïns/es i lluny de donar les respostes que els seus ciutadans els reclamen.  

Tanmateix, tots ells tenen un mateix objectiu: segar i eliminar qualsevol projecte o col·lectiu que els qüestioni i/o critiqui les seves polítiques, i ho fan des de la seva postura privilegiada d’ostentar el poder. I ara fins i tot, observem un PSC entomant perillosament el mateix discurs que l’extrema dreta, amb el propòsit de rascar vots a les properes municipals. I Podem, que ha perdut completament les seves arrels i els seus orígens, i ara es posiciona descaradament en contra dels moviments populars i fins i tot, els arriba a criminalitzar i qüestionar. Què n’és d’aquell govern que s’autodenominava: “el més progressista de la història”?

Però l’experiència de la Teixidora, malgrat la seva curta durada i la persecució del govern municipal, podem afirmar que ha deixat empremta. Una empremta que centenars de famílies, infants, joves i adults recordarà. En 102 dies de projecció al barri i la ciutat, la Teixidora ha ofert un conjunt d’activitats culturals, lúdiques, esportives i formatives que l’administració ha estat incapaç de projectar, en anys, en un barri castigat per la cronificació de la pobresa.

Han pogut enderrocar l’edifici, però l’anhel i el projecte s’han consolidat amb fermesa, determinació, il·lusió i esperança. Gent diversa i de procedències diferents s’han il·lusionat plegades, han teixit aliances, llaços comunitaris, complicitats i han participat activament del conjunt d’activitats i estructures. Han emergit uns vincles i unes afinitats que no podran ensorrar ni destruir dues mil excavadores. I aquest capital social i humà és el que permet construir esperança, futur i cohesió social. Esperança en una ciutat de les persones i per a les persones, on la vida es trobi al centre, les desigualtats desapareguin i tots els mataronins i mataronines gaudeixin dels mateixos drets i llibertats.

I que ho tinguin ben present, mai no podran acabar amb la nostra determinació de ser allà, on calgui, quan tots els governs ens deixen enrere. Amb perseverança i acèrrimament, sembrem la llavor perquè el demà esdevingui futur, esperança i lluita per unes vides que valguin la pena de ser viscudes.  

spot_img
spot_img

Articles similars

spot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img