spot_img
MataróJavier Labad, entre els 25 millors psiquiatres d'Espanya

Javier Labad, entre els 25 millors psiquiatres d’Espanya

spot_img

Javier Labad, director de Salut Mental del CsdM, lidera un projecte de recerca d’àmbit estatal per millorar el tractament de l’esquizofrènia

Javier Labad, director de Salut Mental del CsdM i un dels 25 millors psiquiatres d’Espanya segons El Español, lidera un projecte de recerca d’àmbit estatal dotat amb 1,2 milions d’euros. SchizOMICS se centra en millorar el tractament farmacològic de l’esquizofrènia i té una durada de 4 anys. És un assaig clínic del CIBER (Centro de Investigación Biomédica en Red).

El 30% dels pacients de primers episodis psicòtics no responen a la medicació i aquest assaig clínic vol predir la resposta a un fàrmac analitzant el perfil biològic de la persona. SchizOMICS va començar el passat mes de gener, té una durada de quatre anys i hi participen més de 70 investigadors de 16 centres de tot l’Estat. L’objectiu és poder adoptar una medicina personalitzada en el tractament de l’esquizofrènia, la qual cosa permetrà aconseguir una millor resposta per part dels pacients i una disminució dels efectes secundaris. El dirigeix Javier Labad, director de Salut Mental del Consorci.

El tractament actual

Iniciar el tractament antipsicòtic efectiu el més aviat possible és clau per millorar el pronòstic a llarg termini, però la resposta als fàrmacs antipsicòtics és molt heterogènia. A més, existeix una resistència terapèutica: una tercera part dels pacients amb un primer episodi psicòtic no responen adequadament a la medicació.

Efectes secundaris 

A més, tot i la seva necessitat clínica, aquests fàrmacs s’associen a un elevat risc de patologia cardiovascular i existeix una disminució de l’esperança de vida d’aquests pacients respecte a la població general (fins a 20 anys de reducció-). Això s’atribueix majoritàriament a un augment de mortalitat secundari al risc cardiovascular associat a alteracions metabòliques, com pot ser l’obesitat, la hipertensió o la diabetis, entre altres.

L’estudi

Els investigadors estudiaran el paper de diferents biomarcadors, entre els quals s’inclouen l’estudi de factors genòmics, de lípids i de bacteris en femta (microbiota) com a predictors d’evolució de primers episodis psicòtics.

L’assaig clínic es farà amb dos fàrmacs antipsicòtics (aripiprazol i paliperidona) que són àmpliament usats en la pràctica clínica com a tractament de primera línia dels primers episodis psicòtics.

Es realitzarà un estudi de diferents marcadors biològics a l’inici del tractament que permetrà identificar predictors d’evolució a nivell de resposta i conseqüències negatives en salut física. A més s’aplicaran tècniques bioinformàtiques d’anàlisis de dades massives (big data) per identificar una sèrie de biomarcadors que puguin predir efectes pronòstics a curt i llarg termini

Foto: CSDM.

spot_img
spot_img

Articles similars

spot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img