Desnonament al Centre de Mataró: “parleu en català!”

Article d’opinió redactat pel Sindicat d’Habitatge de Mataró sobre la pèrdua de pes del català als barris i la lluita per aturar els desnonaments

El passat 11 de novembre des del Sindicat d’Habitatge de Mataró aturàvem el desnonament de l’Assia. Budmac Investiments, fons voltor de Blackstone, el propietari d’habitatges més gran del món, volia fer fora de casa a la nostra companya i als seus tres fills, òbviament, sense oferir cap alternativa residencial. Res d’especial, tenint en compte que malgrat el decret llei, s’estan efectuant llançaments cada mes als carrers de Mataró. Ara bé, aquest desnonament sí que tenia quelcom d’especial: era al centre de la ciutat.

La capital del Maresme és una ciutat cada cop més segregada, amb la pobresa i l’exclusió social concentrant-se en les zones més desfavorides, Cerdanyola i Rocafonda, dos dels barris amb les rendes més baixes de l’estat espanyol. Per contraposició, al Centre i Eixample la renda mitjana triplica la dels barris. Mataró té dues cares: tant és així, que alguns mataronins del centre, potser es pensen que a la nostra ciutat això dels desnonaments “no passa”. Malgrat que a algunes veïnes no els agrada veure com la pobresa esquitlla el seu feu, cal dir que la reacció durant el desnonament, va ser en general prou bona: apropar-se, preguntar, i fins i tot participar. La millor reacció de totes, va ser, però, la de la veïna de dos blocs més avall que en escoltar els nostres càntics (molts en català i alguns en castellà), ens va cridar dient: “En català, parleu en català!”. L’aportació va ser fantàstica, ja que ens va fer prendre consciència lingüística en un moment clau de la lluita popular i per això li haurem d’estar àmpliament agraïdes. Malauradament, però, la veïna no es va sumar a defensar el portal de la nostra companya.

No negarem pas, que el conflicte idiomàtic xopa les nostres assemblees dels dilluns. Sempre persisteix el debat: hauríem de parlar-ho tot en català i anar traduint? Hauríem de fer les assemblees en castellà i estalviar-nos feina? L’aposta ha estat el català sempre que els mitjans materials ens ho permeten i malgrat que de vegades no podem evitar el castellà, ens esforcem per mantenir la nostra llengua i anar traduint al que calgui. I així anar fent de les nostres assemblees un espai on valorar el català. Les raons són clares: estimar la llengua i la identitat és una manera més que tenim de defensar-nos, d’organitzar-nos i de plantar cara al sistema que especula dia a dia amb les nostres vides i les nostres llars. La llengua, com l’habitatge, no pot escapar de les lògiques del mercat, del capitalisme i de la globalització: el més gran es menja al més petit, el que publicita més, guanya.

És per això que, per salvar el català, no n’hi ha prou amb parlar-lo: per salvar el català, hem d’atacar de soca-rel al sistema capitalista. Només lluitant contra un sistema que ens vol unificar, un sistema corrupte i desintegrador d’idiomes i persones, podrem sortirnos-en. I és que un dels majors enemics del català és la desigualtat: la pobresa arraconada als barris, la falta d’habitatges dignes i de veritables polítiques d’acollida i l’aplicació d’una llei d’estrangeria assassina, són els causants dels “guetos”, els barris marginals i la segregació: són els causants d’una Mataró dual. Una Mataró on uns pocs viuen molt bé, mentre que la majoria no sabem com arribarem a final de mes.

La lingüista Carme Junyent ens diu que l’única forma que tenim de capgirar les estadístiques i salvar la nostra llengua, rau en l’esperança que la població nouvinguda esculli aprendre el català en lloc del castellà. Així que ja podem espavilar els catalanoparlants, si volem aconseguir que la balança tombi cap al nostre costat, i per això hem d’entendre que la diversitat és un valor i no segregar-la, apartar-la i estigmatitzar-la. Ras i curt, haurem de començar a fer quelcom més radical que pregar a les institucions, manifestar-nos i plorar. Per fer una defensa real de la nostra identitat, haurem de sortir de les lògiques d’un sistema injust, i apostar per noves formes d’organització. I quin millor lloc que els moviments populars, per començar?

Les assemblees populars del moviment per l’habitatge són un lloc clau per generar consciència política i lingüística, per forjar els llaços entre nosaltres que ens permetran lluitar col·lectivament contra un estat que ens oprimeix, ens fa fora de casa i ens treu la llengua i la identitat. Aturar el desnonament de la companya colze a colze, organitzarnos per obtenir millores materials per la nostra classe, xerrar i riure juntes, teixir vincles d’amistat i d’amor, de suport mutu i solidaritat, són les claus per salvar el català. La lluita per defensar la nostra llengua comença des dels barris ■