MataróCulturaConverses del Posidònia Fest: Lia Sampai, mar de talent que remou consciències

Converses del Posidònia Fest: Lia Sampai, mar de talent que remou consciències

spot_img

Lia Sampai ens presenta “Amagatalls de llum”. Un projecte que ens convida a reflexionar sobre l’amor, la llibertat i la necessitat de canvi

Lia Sampai puja a l’escenari per primera vegada l’estiu de 2017, guanyant el segon premi al Concurs de Cantautors de Ferreries. El 2018 comença a treballar amb el guitarrista i compositor Adrià Pagès (Barcelona, 1995) i junts publiquen “La fada ignorant” (2019). Amb el llançament d’aquest primer treball emprenen una gira de presentació que els porta a escenaris i concursos com el Festival Barnasants, el Jambo Street Music, el Concurs Delayta’ns de Premià de Mar (primer premi) o el Certamen Nacional de Joves Cantautors d’Elx (primer premi).

Per Lia Sampai, l’univers de la cançó és una fàbrica immensa i sense descans. Un exemple d’això és el segon disc de la cantautora, publicat aquest 2021. Després d’un primer disc al costat del guitarrista Adrià Pagès, el tàndem ha tornat a ajuntar esforços per a aquest “Amagatalls de llum”, que conté deu peces, deu petits mons en els quals hi col·laboren fins a set músics, que aporten els colors del piano, la corda fregada o els sintetitzadors ■

Com valores el fet d’actuar al Posidònia Fest?

Estic molt contenta de participar-hi, i encara més de compartir cartell amb Maria del Mar Bonet. La veritat és que vaig al·lucinar. Per mi és com un somni. Cada vegada que hi penso m’emociono. A casa sempre he tingut la Maria del Mar, en Raimon o en Lluís Llach com a referents. M’il·lusiona molt que la Maria del Mar em pugui veure cantar. Quin respecte… Quina oportunitat!

Què és per tu la música?

És la manera més clara que tinc per expressar-me tal com sóc. És la meva forma d’existir i de connectar amb els altres. Recordo anar a un concert de Raimon com el meu pare i dir-li: ‘Papa, jo vull fer això’. M’encanta generar aquesta comunió amb els altres i expressar-la d’una manera artística i que tomba barreres. Fer això em fa feliç.

És difícil fer camí dins del món musical?

Molt! Al principi no et planteges fer de la música la teva feina, però les coses van creixent i evolucionant. Aquest món és una gran cursa de fons. Hi has de ser sempre. Si el cop de sort d’arriba, t’ha d’agafar treballant al màxim. A mi ningú em dirà mai que pari de fer música. Si abandono, ho decidiré jo. Són moltes hores de feina, creant cançons, buscant concerts, treballant en la teva imatge… Costa, però ho fem perquè ens apassiona.

Com neix la connexió amb l’Adrià Pagès?

Per pura casualitat. Jo vaig guanyar un concurs a la Fada Ignorant, un local de concerts d’Andorra. El premi era gravar un disc, però jo no sabia amb qui fer-ho. A través d’una amiga, vaig tenir accés al contacte de l’Adrià. Ell just acabava els seus estudis de música a l’ESMUC. Ens vam creuar en el moment perfecte. La Lia buscava un Adrià i l’Adrià buscava una Lia. Fent el primer disc ens vam entendre molt bé i vam decidir fer el segon. “Amagatalls de llum” és una aposta de tots dos. Hi ha cançons que tracten temes molt diferents, però musicalment és bastant homogeni. Es parla d’amor, de lluita, de llibertat… Hi ha temes de revolta i que parlen de la voluntat de canviar el món. També parlem de presos polítics. Al final, el disc transmet la meva manera de veure el món i el desig de canvi per evolucionar.

Com escriu els seus temes Lia Sampai?

Em baso bastant en les meves experiències. Per escriure, em tanco sola a l’habitació. Agafo la guitarra i… Passen coses. Començo a cantar i m’aïllo totalment de l’entorn. Ni jo sé què passarà. Simplement tinc coses a dir. Sé que necessito el meu moment amb la guitarra i vaig treballant alhora la lletra i la música. A vegades descobreixo com estic a nivell personal a través del procés de fer la cançó.

Què vols transmetre al públic del Posidònia?

El disc que presentem es diu “Amagatalls de llum”. M’agradaria que la gent es despertés. Penso que moltes vegades amaguem parts nostres que ens fan mal. Amb les cançons, aquests temes complicats es poden despertar. A mi em passa. Quan canto, els amagatalls de llum que tinc es van obrint. M’agrada transmetre les meves històries per generar un moment d’intimitat amb el públic. Necessitem prestar atenció a les coses que tenim dins nostre. Anem molt de pressa com a societat i, escoltant una veu i una guitarra, podem arribar a la conclusió que les coses han de canviar.

Qui t’ha influenciat més musicalment?

Doncs m’agrada molt la cançó d’autor. Maria del Mar Bonet, Raimon, Lluís Llach… Roger Mas de l’escena actual, o Pau Vallvé. També m’ha influenciat molt la cançó francesa. Vaig viure un any a Brussel·les i no parava d’escoltar Édith Piaf. Segurament no hi ha molta gent de 26 anys que escolti la música que jo em poso a la dutxa, però aquest vincle em neix des de casa. Recordo escoltar Ovidi Montllor cantant al cotxe o al meu avi posant-se a Marina Rosell al menjador.

És difícil ser cantautora en aquest moment?

No t’ho sabria dir. Crear les meves pròpies cançons m’agrada. És el que sé fer. El meu estil es basa en la veu, la guitarra i la pausa. Segurament, veient la tendència musical jove actual, estic fora de lloc. Però crec que sempre hi he estat, i que per això faig cançons. Si hagués nascut 40 anys enrere igual encaixara més, però jo sempre he intentat aprendre de la gent gran. No em mouré d’aquí ■

spot_img
spot_img

Articles similars

spot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img