Anunci Publicitarispot_img
PersonalNúria Radó: mirades de ciència

Núria Radó: mirades de ciència

spot_img

Parlar de ciència és fer-ho d’una paraula que ens trasllada fins a experiments impossibles i descobriments que han marcat la història. En el fons, però, la ciència és quelcom molt més quotidià i amb presència a gairebé tots els àmbits de la vida. Avui ens hem citat amb una mataronina que ens acostarà la realitat del món científic. Núria Radó és biòloga i representa un dels infinits exemples d’éssers humans que, mentre estudiaven, es van sentir atrets per la idea “d’entendre el món”.

“L’aspecte que més m’agrada de la recerca és pensar que pots descobrir coses que encara no se saben. Generar nou coneixement és apassionant”, reconeix la nostra protagonista. Després d’acabar una testi en evolució molecular a Barcelona, la passió per descobrir va dur Radó fins a Londres, on va continuar la seva formació. “M’apassionava molt la relació entre la ciència i la societat. Les polítiques públiques i com s’organitza el món científic”, relata.

Aquest àmbit, allunyat de la feina diària de laboratori, va conduir la biòloga mataronina a deixar de banda els experiments del dia a dia per iniciar una nova etapa laboral. “Treballo pel govern català i al costat dels diferents centres de recerca en salut del país. Analitzem la recerca que fan, com impacta socialment i els donem el finançament”, exposa. La Núria forma part de l’equip de treball de l’agència AquAS (Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya), ens que es dedica “a mirar la ciència des d’una altra perspectiva, per intentar millorar el sistema català de recerca i equiparar-lo al de països europeus de referència”.

És aquí on la nostra protagonista ens recorda el llarg camí que encara hem de recórrer com a país per poder competir amb els grans tòtems de la investigació al continent. “Invertim menys de la meitat de la xifra que es recomana a nivell europeu. Si ens continuem repartint engrunes, serà molt difícil retenir el talent científic que tenim a casa nostra. N’hi ha moltes de persones vàlides, però solen marxar fora i, després, els costa molt tornar”, lamenta la biòloga de Mataró.

Com a dona dedicada al món científic, Núria Radó també posa el focus sobre la importància que té dotar el sector de més estabilitat. “Ara s’ha fet un pas molt important, fent que cada cop hi hagi més noies que aposten per carreres científiques. El problema arriba després de la tesi. La recerca és un món massa inestable. Per tant, el problema és que la dona no es manté dins del sector”, exposa l’entrevistada ■

“Si ens continuem repartint engrunes, serà molt difícil retenir el talent científic que tenim a casa nostra”

La ciència en temps real

El darrer any i mig de les nostres vides ens ha fet viure enganxats a la televisió seguint de molt a prop l’evolució de les investigacions científiques. Descobrir vacunes i fàrmacs per combatre el coronavirus era una prioritat planetària i, sens dubte, a tots ens ha mancat una mica més d’empatia i pedagogia per entendre el procés de viure la ciència en temps real. “La ciència sempre es comunica des de la veritat absoluta. Des del procés totalment acabat i comprovat. El món no científic sempre ens ha vist així, però mai hem estat un sector irrefutable”, exposa Núria Radó en primera instància.

“Tots hem de ser conscients de com funciona la recerca. No és una qüestió de blanc o negre. Hi ha matisos, coses que depenen de probabilitats, d’estadístiques significatives o de marges de confiança. La ciència no és un dogma de fe i quan ens diu ‘un moment, espereu que ho estem investigant’ ens deixa descol·locats. No estem acostumats a sentir això, però així és com funciona. Assaig i error constant fins a trobar la solució”, afegeix la biòloga ■

La vida de laboratori

De ben segur que tots nosaltres estem familiaritzats amb l’aparent vida apassionant dels científics i investigadors. L’èpica de les sèries de Netflix ho tenyeix tot d’un heroisme gairebé bèl·lic, però… Com és en el fons la vida en un laboratori de recerca? “Doncs és bastant divertida. Sobretot perquè comparteixes temps amb molta gent jove i de molts països diferents. Normalment passes moltes hores a peu dret, treballant davant d’un microscopi o bé davant de l’ordinador”, ens explica la nostra protagonista.

És aquí on li preguntem a la Núria què s’hi fa en un laboratori. Aquesta és la seva experiència: “Fas mescles, moltes PCRS per a diferents coses… Realment és una vida molt repetitiva, perquè molts experiments no surten com vols. Les cèl·lules es contaminen i t’obliguen a començar de nou. Diria que és un constant assaig i error”. Segons Radó, perquè la recerca avanci a “velocitat normal”, cal “repetir moltes vegades moltes coses”.

Entenem, doncs, que les paraules ‘paciència’ i ‘frustració’ són dos termes amb els quals cal conviure des del moment que poses la mà damunt d’un microscopi. “S’ha de saber gestionar tot plegat. Aquest món encara està molt precaritzat. S’han de demanar beques per aconseguir finançament i mantenir el teu lloc de treball. Al final, el teu sou dependrà dels resultats que obtinguis. Si els experiments no surten, no pots publicar articles científics que justifiquin el finançament que demanes. Quan la feina no et surt ja és frustrant, però si a més t’hi jugues el futur, encara ho és més”, recalca Núria Radó ■

Apunts

UN OBJECTIU: SABER DISTINGIR LES COSES IMPORTANTS DE LES QUE NOMÉS SÓN URGENTS.
UN VIATGE: XILE.
UNA LLIÇÓ: ÉS TARD, PERÒ ÉS TOT EL TEMPS QUE TENIM A MÀ PER FER FUTUR (PERE CASALDÀLIGA).
UNA PASSIÓ: APRENDRE.

Anunci Publicitarispot_img
Anunci Publicitarispot_img

Articles similars

Anunci Publicitarispot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img